Estava molt enamorat de la seva dona Eurídice, i eren molt feliços. Però un dia, passejant pel camp, Eurídice va trepitjar sense adonar-se'n una serp verinosa, que li va mossegar al peu. En morir la seva esposa, Orfeu va quedar tan desesperat que va decidir anar fins al més enllà a buscar-la.
El reialme dels morts està separat del dels vius per la llacuna Estígia, les aigües infernals de la qual només es poden travessar a bord d'una barca menada pel barquer Caront. Orfeu va demanar a Caront que el travessés a l'altre cantó, però aquest s'hi va negar perquè Orfeu estava viu, i ell només travessava als morts. Aleshores Orfeu va entonar un cant tan bell, que Caront va quedar encisat, i el va passar a l'altre cantó de la llacuna.
La porta d’entrada al reialme dels morts estava guardada pel Cèrber, un gos de tres caps, però gràcies a la seva música encantadora, Orfeu va aquietar al gos, que el va deixar passar. El rei i la reina del més enllà, Hades i Persèfone, també varen quedar meravellats de la música d’Orfeu, de manera que li van permetre que s’endugués a Eurídice de tornada al reialme dels vius, amb una condició: Orfeu no podria mirar-la fins que no haguessin sortit de nou al món exterior.
Orfeu va fer tot el camí de tornada sense mirar Eurídice, tal com estava establert. Però a última hora, quan havien arribat a la llacuna Estígia i estaven a punt de pujar a la barca de Caront, Orfeu va tenir por que Hades l’hagués enganyat, i va girar la vista per mirar-la. En aquell moment ella va desaparèixer per sempre més.
